Un dels recursos que ens ofereix la informàtica és l'edició i creació d'imatges. A classe d'Alfabetització Digital vam poder experimentar amb aquests programes a la vegada que apreníem a utilitzar-los.
Per exemple, per començar, amb 'ajuda del Photoshop, vam fer una cosa tan senzilla i típica com dividir una fotografia nostra per la meitat i vam comprovar en quina mesura som simètrics.
Aquesta d'aquí dalt va ser la imatge de la que vaig partir, i després de modificar una mica la imatge amb el Photoshop, aquest va ser el resultat...
La veritat és que és bastant lleig. Honestament, horrible. Malgrat tot, cal dir que a l'hora de fer-me la fotografia no estava molt recta i, per tant, l'exercici de la simetria no ha sortit del tot bé.
Moltes vegades s'han fet estudis sobre si la bellesa està a la simetria i, segons aquests, la simetria juga un paper molt important. Realment, no sé per què es fan aquests estudis però jo trobo que no tenen raó, o més ben dit, jo no hi estic d'acord. És veritat que molta gent que té la cara simètrica es pot considerar "bella" però no sempre és així. Hi ha persones que sent simètriques no són una bellesa i viceversa. A més a més, trobo que això de la bellesa és un tema molt subjectiu i que no tothom troba guapo un mateix noi o no tothom troba bonica a una mateixa noia.
Per altra banda, també vam fer una altra activitat en la que havíem d'utilitzar el Photoshop. En aquest cas vam haver de crear un personatge a partir d'un ofici amb la tècnica del collage. Jo vaig triar de fer un perruquer, bàsicament, perquè és el primer que se'm va acudir quan vaig pensar en un ofici que utilitzés eines variades. Pinta, raspall, assecador, màquina, rul·los...
Els vaig anar combinant i girant fins a aconseguir el següent personatge:
És bastant graciós, no? Un raspall com a cos, assecadors com a peus, màquines de tallar el cabell com a braços i mans, rul·los com a ulls, una pinta per a cabells arrissats com a cabell, i, per últim, una pinta que es pot veure com una boca o com un bigoti.
Mentre l'anava fent, vaig haver de fer canvis diverses vegades, vaig canviar els utensilis perquè no em convencien del tot, vaig canviar de fer només la cara (el qual era la meva idea principal) a fer tot el cos...
Sovint es diu que el procés importa més que el resultat i jo crec que és veritat. Durant el procés vas experimentant, veus com pots fer una cosa, com no l'hauries de fer, com és més ràpid, com queda millor... és a dir, que vas aprenent i vas adquirint experiència. D'aquesta manera, per a la propera vegada ja saps com és millor fer-ho. En canvi, el resultat no crec que sigui tan important com el procés, que ho és, però si no estàs satisfet amb els teus resultats sempre, més endavant, podràs fer-ho millor gràcies a l'experiència que has adquirit durant el procés.
Cal dir que a mi, des dels 13 anys que m'ha agradat tot aquest tema de l'edició d'imatges i vídeos. Gaudeixo fent qualsevol feina d'aquestes i no m'importa passar-me hores per aconseguir els resultats que vull, sempre que tingui temps, és clar.
Sempre he sigut autodidacta amb el Photoshop i altres programes semblants, i he après amb tutorials que es poden trobar per internet. Alguns dels webs que he visitat són aquests:
En aquest últim enllaç no només hi trobem tutorials, sinó que també hi trobem recursos per obtenir pinzells i nous estils de lletra. Evidentment, tot és qüestió de paciència i anar experimentar.
Com a futura mestra, crec que no està malament saber una mica de Photoshop o de qualsevol altre programa de retoc fotogràfic, de fet, qualsevol coneixement és benvingut. Amb els editors d'imatges podem dissenyar les nostres pròpies activitats, fer, per exemple, la mascota de la classe... i fins i tot podem fer que els propis alumnes l'utilitzin, d'una manera o altra, depenent del nivell. Cal sempre tenir en compte que els nostres alumnes seran totalment nadius de les noves tecnologies i és probable que per ells els programes de retoc fotogràfic no siguin res difícil. I sinó, és ben segur que apendran a fer-lo servir ràpidament.
Per això, una activitat com la del collage amb el Photoshop es pot fer dins d'una aula de primària perfectament. Tot i que, per exemple, caldria que les imatges ja estiguessin retallades o fer altres coses per facilitar la feina als alumnes. Per fer-ho en una aula d'infantil, amb el Photoshop, crec que seria més difícil així que, en comptes de fer-ho amb ordinador es podria fer manualment, és a dir, retallant i enganxant; utilitzant revistes i diaris, buscant nosaltres mateixos les imatges i donar-les als alumnes...
En fer una activitat com aquesta, es podrien marcar un seguit d'objectius que variarien depenent del curs dels alumnes. Per exemple, per a alumnes d'infantil, seguint l'activitat proposada anteriorment, alguns objectius podrien ser: aprendre a retallar o aprendre a utilitzar el punxó, enganxar, pintar cada vegada amb més precisió, conèixer els oficis... Per a alumnes de primària, alguns objectius serien: tenir un primer contacte amb programari de retoc fotogràfic o aprofundir en el seu ús si ja se sap utilitzar, treballar els oficis, desenvolupar la creativitat, entre d'altres.
Per fer-ho, estaria bé treballar en grups de dos o tres, ja que s'hade saber treballar en grup i si un no sap fer una cosa, ho sabrà fer l'altre. Tot i així, si a infantil es fes el treball manualment, fer-ho en grups seria una mica difícil: en aquest cas es faria individualment.
Finalment, seria bo posar en comú el treball que han fet els alumnes i, d'aquesta manera, uns aprenen dels altres i agafen noves idees. De la mateixa manera, comentar les dificultats amb les que s'han trobat al llarg del procés seria una bona idea.
Per acabar, trobo que aquesta ha estat una bona activitat perquè aquells que mai haguessin utilitzat un programa d'edició d'imatges com el Photoshop, entressin en contacte amb aquest tipus de programes. Fer servir aquests programes ens pot ajudar en la nostra feina com a mestres d'alguna manera o altra. Així doncs, penso que aprendre a utilitzar programes com aquests és una molt bona oportunitat.
